Octavi Tarrés, de la pista a l’oficina

Fa unes setmanes vaig tenir el plaer de poder entrevistar a l'exporter d'hoquei patins Octavi Tarrés. Tot seguit en teniu el resultat.

www.btvnoticies.cat

El Barça Sorli Discau ha fet una campanya discreta en la qual només ha guanyat la Copa del Rei i la Supercopa d'Europa. El Barcelona també té un equip filial en aquesta disciplina en què juga Octavi Tarrés, un noi que va arribar a ser el porter del primer equip i que ara compagina el seu paper a l'equip B amb el treball al club.

Octavi Tarrés va deixar la temporada passada el primer equip d'hoquei patins del Barça, però no ha deixat de jugar a l'esport que més l'apassiona.

OCTAVI TARRÉS, exjugador del FC Barcelona Sorli Discau

"Va sortir la possibilitat de seguir jugant al Barça però diguem en el B, el Barça B. Ajudant els nanos, ajudant l'equip junior. "

"Al Barça B precisament em sembla que faig un rol una miqueta de veterà. De veterà diguem amb una mica de, si m'ho permet el Pep diguem és una mica d'ADN Barça"

"L'objectiu que a mi em van transmetre era el de mantenir-nos a la categoria perquè la vam assolir l'any passat. I bé l'hem aconseguit, estem a la part alta de la classificació."

Tarrés va aconseguir com a jugador molts dels somnis esportius, actualment n'ha complert un altre, aquest en l'àmbit professional.

"Les meves intencions eren oferir el meu currículum aquí al club en primer lloc. I si ells creien que un perfil com el meu els podia ajudar doncs jo estava en plena disposició del Barça com sempre i a complir un altre somni que era molt important per a mi, poder treballar aquí al Barça i em feia molta il·lusió."

L'Octavi desenvolupa les seves funcions en el departament de "tiqueting".

"Jo porto el control de les entrades, del volum d'entrades, de quantes entrades es venen, de quin volum en euros és. Sobretot del Palau amb totes les seccions que incorporem, sobretot el bàsquet que és el producte estrella del Palau, i llavors també porto temes de Mini amb el Barça B. I alguna coseta petiteta, em deixen anar-me formant amb temes de Camp Nou. Però Camp Nou diguem que és un producte estrella, el més bestia que tenim, el més maco. I llavors el porta gent molt més formada que jo."

Helena Alemán i Víctor Esteller: dos campions catalans d’escalada de dificultat

Fa unes setmanes vaig entrevistar l'Helena Alemán i el Victor Esteller, tot seguit teniu el resultat en la notícia que s'ha emès a BTV.

Aquest cap de setmana comença la Copa d'Espanya d'escalada de dificultat en les modalitats absoluta i juvenil. A Arriondas, Astúries, hi participaran alguns dels nostres que després també faran la segona prova, la de Ponferrada, i que clouran la competició a final de mes a la sala Climbat de La Foixarda.

www.btvnoticies.cat

Helena Alemán i Víctor Esteller són els campions actuals de la Copa d'Espanya d'escalada de dificultat. A més a més l'Helena és va proclamar campiona d'Espanya de la mateixa modalitat a la Corunya.

HELENA ALEMÁN, escaladora

"Jo crec que va ser el resultat d'un treball de formigueta i amb constància. No, a mi no m'ha canviat la vida. I el guanyar si que és de puta mare però és que sóc tan conscient que potser arriba aquest any i no guanyo".

Tots dos començaran 7 de maig la Copa d'Espanya a Arriondas, Asturias. El Victor ha obtingut el campionat de Copa d'Espanya en dues ocasions, aquesta temporada buscarà el tercer títol.

VÍCTOR ESTELLER, escalador

"No estaria malament però sempre és difícil. És difícil guanyar-la una, és més difícil guanyar-la dues i crec que guanyar-la tres seria molt bo."

Els entrenaments són importants però sempre complementats amb l'escalada en roca.

"Escalo el cap de setmana i entre setmana m'entreno sempre de dilluns a dijous, mínim tres hores."

"Ara per tema de feina i això doncs escalo menys, un parell de cops al mes, i entre setmana intento entrenar-me el mateix, els mateixos dies més o menys tres o quatre dies a la setmana".

Per l'Helena, Margalef és la millor zona d'escalada. En canvi el Victor pensa en la muntanya més coneguda de Catalunya.

"Per mi el peti qui peti, l'he feta. Però és la que per mi és com un, és un canvi o sigui m'ha canviat com a escaladora esa via. O sigui m'ha portat coses molt bones però també coses negatives que ara és com que tot el que escalo no m'acaba de satisfer".

"M'agrada escalar a tot arreu. Realment qualsevol lloc és bo si hi ha roca i hi ha gent per compartir-la. Per proximitat i perquè hi he escalat més i perquè vaig començar allà, crec que és un lloc màgic, no per l'escalada només sinó per l'entorn seria Montserrat".