Aquest cap de setmana a can Barça s’ha viscut una alegria, però també una tristesa.
L’alegria va ser dissabte al vespre al Camp Nou sota una pluja insistent, els jugadors de Pep Guardiola van derrotar al Madrid per 2 a 0. Jo no vaig poder anar al camp, perquè tenia un sopar familiar però vaig passar-me els 90 minuts enganxat a la ràdio. L’endemà a la feina vaig poder veure les imatges i va ser fantàstic, tot allò que havia narrat en Joan Maria Pou a RAC 1 ho podia veureu amb els meus ulls. Com es van passar amb Messi, quin control del partit que van tenir el jugadors del Barça i què gran que és Victor Valdés. Senzillament fantàstic, ah i una altra cosa; el que cridava en Pou en el segon gol, el de Messi, “a dotze, a dotze punts els deixem”, oohhh quin orgasme.
Però ara deixem les alegries i vull parlar d’un fet trist, perquè després d’un dissabte molt bo amb la victòria del Barça davant del Madrid i la victòria del Barça Atlètic davant l’Oriola, ens vàrem llevar el diumenge amb una notícia trista, la mort de Cristóbal Najarro. Molta gent quan haurà llegit o escoltat que Cristóbal ens havia deixat, probablement no s’havia qui era, però tota la gent que en algun moment o altre hem seguit el futbol base del Barça i hem vist partits del Barça Atlètic o bé hem estat en els entrenaments del primer equip al Mini, sabem tot el que ha representat pel Barça en Cristóbal Najarro i el que el Barça ha representat per a ell. Cristóbal coneixia a tots els jugadors que han passat pel planter, sempre el podíem veure a la graderia del Miniestadi, al costat just de la llotja del Mini animant a l’equip, fins hi tot donant alguna que altra ordre als jugadors del filial.
Cristóbal ha estat un gran personatge del Barça a la seva manera.
Dissabte va estar al Mini veient el Barça contra l’Oriola i va poder gaudir del 4 a 0, i també va estar al Camp Nou per veure el clàssic i la victòria al Madrid.
Des d’aquestes línies tan sols volia recordar-lo, perquè des del diumenge passat al Cristóbal se’l trobarà molt a faltar al Miniestadi.
