Cara i creu pels dos equips catalans de Primera Divisió.
L’Espanyol dissabte no va aconseguir superar el fort Vila-real de Manuel Pellegrini, malgrat tenir l’opció amb un penal assenyalat sobre Tamudo, que ell mateix va llançar. Però Diego López va aturar-lo amb una gran intervenció. Sembla que aquest Espanyol de Márquez ja no és l’equip de les primeres jornades. Després de la segona jornada els Pericos eren líders en solitari, i tothom parlava del gran equip de Tintin. Ara que s’ha acabat la setena, i amb 5 partits seguits sense guanyar, hi ha gent que hi comença a veure problemes.
Jo els diria aquesta gent que siguin pacients, que ni en les dues primeres jornades eren els millors del món, ni ara que els costa guanyar partits són els pitjors. El projecte de l’Espanyol, crec jo, que no es veurà en dos dies. Temps és el que necessita Bartolomé Márquez i el seu equip.
El mateix que a l’Espanyol però a la inversa li esta succeint al Barça de Pep Guardiola.
En els dos primers partits una derrota i un empat, dels sis punts possibles l’equip només n’aconseguia un. Tot eren queixes, que si el projecte, que si l’entrenador no té experiència, que si els fitxatges, que si Alves no és el del Sevilla, etc., etc. En les següents cinc jornades ple al 15, cinc partits jugats cinc guanyats i 15 punts al sarró. I ara ja tenim equip, això és fantàstic. Han de seguir les golejades, un altre set (tennístic, 6-1) per Guardiola.
Doncs com diuen els castellans, “ni tanto ni tampoco”.
Perquè avui victòria contra l’Athletic Club per la mínima. Agònica victòria per 0 a 1. Personalment el partit no m’ha agradat gens. Molt avorrit, l’Athletic amb el seu joc de pilotada de la defensa cap a Llorente i Garmendia, i “aupa chavales a jugarla”. Així tot el partit.
El Barça els deu primers minuts bé. Després semblaven els bascos, pilotada cap a Eto’o i Henry i vinga nois a jugar-la. No hi havia mig camp ni Keita, ni Touré, ni el jove Víctor Sánchez eren capaços de tenir el control de la pilota al centre del camp. Guardiola podria haver fet algun canvi al descans que pot ser li hauria donat control al mig camp. Cert, Busquets entra per lesió de Keita. Però en Pep podria haver fet entrar Messi o Bojan per Víctor Sánchez, i Iniesta baixar-lo al mig amb Sergio i Touré. Bé, aquesta és una opció.
La sort la ha tingut Guardiola, perquè quan la gent potser ja pensava que un punt ja era bo, ha arribat una passada d’Henry sobre Eto’o, el camerunès a superat Amorebieta i d’un fort xut ha marcat. Tots contents, el que podien ser un o cap punt, s’han convertit en tres punts més cap a casa.
Sí, tres punts, però el futbol exhibit pels jugadors a mi no m’ha agradat i no estic content amb el que he vist. Però és cert, tan sols es porten 7 jornades i s’ha de donar temps i ser pacient.
