Dimecres 13 de maig de 2009.
Aquesta data restarà per sempre en la meva memòria per dues grans raons.
La primera, i per a mi molt important, va ser el meu primer viatge a una final treballant amb la tele. I va ser una experiència intensa, excitant, emocionant, dura, amb molt de cansament, amb nervis, però sobretot amb molta satisfacció per la victòria del Barça i per la feina ben feta. El viatge, d’anada i tornada el mateix dia. Sincerament una bestiesa però ja se sap qui mana, mana i prou. Quan el més coherent era descansar a València i a l’endemà al matí, després de dormir, tornar a Barcelona. En canvi, vàrem haver de tornar de matinada arribant a la tele a les 6:30h. Però bé, ara ja està i no cal pensar-hi més.
L’Athletic va plantar cara a la primera part, i amb el gol de Toquero semblava que encara ens podien fer mal. Sort del gran gol de Touré que va deixar l’empat a la mitja part.
I sobretot la gran segona part, on els jugadors del Barça varen sortir a sentenciar amb tres gols més.
Messi feia l’1 a 2, un bon gol d’equip.
Bojan sentenciava amb el tercer, un gol que hauria firmat perfectament Thierry Henry.
I el definitiu
Felicitar als jugadors del Barça per la victòria i pel títol obtingut.
Però també felicitar als jugadors de l’Athletic Club pel gran partit que ens van oferir. Això sí, per sobre de tot felicitar a totes dues aficions, un comportament exemplar dins i fora de l’estadi. Crec que a partir d’avui es podrà dir que són dues aficions agermanades.
Una altra cosa que em va emocionar i molt va ser la gran xiulada que es va sentir amb l’himne espanyol i amb l’entrada dels Borbons a l’estadi, va ser molt gran.
En conclusió una experiència inoblidable.
Us deixo amb més fotos del dia.
