Fa gairebé un any que no he escrit res al bloc. Molta gent pot pensar que no hi ha excusa per no escriure, però per a mi és una cosa que no ha de ser forçada, senzillament m’ha de venir de gust.
Ara comença a picar-me de nou i tinc ganes de dir alguna cosa. Això sí, en aquests 10 mesos sense escriure han passat tantes coses, uffff moltes.
Anirem per parts però molt breu i concís:
El sisè títol del Barça 2009
Va ser fantàstic, el 19 de desembre vaig veure el partit des d’un pub del carrer Ferran i després a gravar la gent a la rambla. Per cert aquella nit vaig fer un directe des de Canaletes, el meu segon directe com a periodista. El que va aconseguir Guardiola i el seus jugadors ha estat molt gran. Espero que algun dia veiem de nou una cosa així a can Barça.
El meu segon viatge de feina, destí: Milà
D’això ja fa uns mesos, va ser el partit d’anada de semifinals de la Lliga de Campions entre l’Inter i el Barça. Malauradament es va perdre per 3 a 1. Però el viscut en aquell viatge serà inoblidable. Trajecte d’anada en autocar, i l’estadi Giuseppe Meazza, impressionant. Tot seguit us deixo algunes fotos. 
El Barça guanya la Lliga, la segona de Guardiola
Va ser una de les lligues més emocionants. El Barça va fer rècord de punts amb 99 i el Madrid amb Pelegrini en va fer 96. Tots dos van fer les seves màximes puntuacions en lliga.
El Sant Andreu està a punt de pujar a Segona Divisió
Quin play-off més injust pel Sant Andreu. Primer amb la eliminatòria de campions contra la Ponferradina. En els dos partits van anul·lar un gol legal de Mayor i eliminats als penals. En la darrera eliminatòria per pujar de nou un altre cop. Aquesta vegada el rival, el Barça B, Nolito provoca un penal inexistent i 1 a 0 en el partit d’anada. El de tornada al Narcís Sala va ser un bonic espectacle fins que va xiular l’àrbitre el final del partit. Després va ser lamentable el comportament de l’afició del Sant Andreu i la resposta del radicals del Barça.
Adéu Zlatan, i fins mai, espero que tinguis sort a la vida!!
Fa uns mesos vaig escriure un text, on acomiadava a Eto’o i li agraïa tota la feina feta. En aquest mateix article vaig donar-li la benvinguda a Zlatan, i era una mica escèptic del que ens podia donar el suec. Ara que ha marxat, valorant el que ens ha donat i com s’ha acomiadat, sincerament, ens hem tret un pes de sobre. Hauria preferit que no hagués vingut mai. No entenc per què va venir i vàrem deixar perdre el Samuel Eto’o. Una curiositat, el dissabte que es va concretar la cessió al Milan del suec, vaig sortir a les 22:10 de la tele i quan anava per Marina vaig coincidir amb un Mercedes descapotable i amb un Q7.
El descapotable el conduïa Raiola i el Q7, l’infeliç Zlatan. Aquí teniu una foto de l'exjugador del Barça feta amb el meu mòbil.
Us deixo amb el meu primer directe, va ser el 2008
Va ser al Palau Sant Jordi. Era una prèvia del Supercross i del Free Style MX. Vaig entrevistar a l’Edgar Torronteras i a l’Andreu Lacondeguy.
El meu primer directe el podreu trobar a les 2 hores i 3 minuts del programa.
