Des del darrer escrit, sobre la final de València, han passat coses molt bones.
Aquesta temporada que ha acabat fa un dies, uuufff, ja ho ha dit tothom, és històrica pel triplet de títols aconseguit pel Barça.
Els seguidors del Barça hem pogut cantar la famosa cançó que van popularitzar els del Crackòvia: Copa, Lliga i Champions!!!!!!!!!!!
El guionista del programa que va tenir la gran idea de versionar la cançó dels Queen amb aquesta tornada, és un crack, però també és un futuròleg, perquè el punyeter a sobre va encertar l’ordre d’obtenció dels títols.
Això sí, hi ha una cosa que m’emprenya molt. No ens han deixat gaudir prou d’aquest triplet. El Barça ha aconseguit una fita històrica i ha sigut com si passés una estrella fugaç, que la veus, la gaudeixes un segon i desapareix. Doncs amb el triplet tinc la mateixa sensació, l’hem viscut, l’hem gaudit i ..... ostres sembla que així desaparegut, la gent ja no en parla del triplet. La meva opinió és que la culpa de que la gent ja no parli del triplet i de que no el gaudim tot el que l’hauríem volgut gaudir és dels mitjans de comunicació.
Sí, dels mitjans de comunicació. I no és que estigui tirant pedres sobre la meva teulada, quan hi ha una cosa que no m’agrada ho dic, encara que sigui per criticar la professió. No havien passat ni set dies, ni una setmana, que tots els mitjans ja havien començat a desmembrar l’equip. Que si aquest no renova i se’n va, que si aquests altres no interessen i no seguiran, que si aquest li queda un any i se la de vendre o bé el canviem per aquest altre que té els mateixos anys i és igual de conflictiu. Que si aquest demana molt de renovació i malgrat que ha sigut decisiu en les dues Champions, no li pagarem més, perquè ni han de millors, etc, etc.
I ho diré ben clar, un d’aquests mitjans és RAC1, l’emissora que escolto durant tota la temporada per seguir l’actualitat blaugrana. Però aquests dies no vull ni sentir-los, perquè si volen carregar-se un jugador amb les seves crítiques, són capaços d’aconseguir-ho.
Començo ha estar una mica fart, cansat, disgustat, emprenyat, fins els ........ Per què sempre quan hi ha una cosa que funciona bé, per no dir que molt bé, l’acabem desmuntant i canviant? Per què l’ésser humà és així? Per què no ens quedem amb el que dóna fruits i bons resultats, i com a molt intentem complementar-ho amb alguna nova aportació de qualitat? Doncs no, sempre s’ha de tirar pel dret, per la bogeria total i canviar tot el que va bé.
Amb paraules clares. Que marxi Sylvinho, perquè acaba contracte després de 5 anys al club, puc entendre-ho. Que jugadors com Hleb, Gudjohnsen o Cáceres estiguin en venda, també puc entendre-ho. Però que es tingui en dubte la continuïtat d’Eto’o o Valdés és per fer-s’ho mirar.
Un jugador com Eto’o que fa la quantitat de gols que ha fet, que aconsegueix empatar la final de París i avançar l’equip a la final de Roma, no es mereix el tracte que està rebent. I tampoc em serveix d’excusa que la gent digui que és un mal company pel tema de Vilafranca. Si us plau, que va dir una veritat com un temple, que els problemes d’aquell equip tenien nom, Deco i Ronaldinho.
I l’altre jugador criticable, com no, Víctor Valdés. El Víctor Valdés és un gran porter, el millor del món?, no ho sé. Però que és bo, això si que ho crec. Valdés ens ha donat moltes coses, grans aturades que ens han portat ha aconseguir títols. Sinó que la gent faci memòria de les intervencions de la final de París, o les aturades a Drogba a semifinals d’aquest any. Però, és clar, ara ho entenc, aquest també és conflictiu o millor dit tampoc cau bé. Per què? No serà que també diu les coses com les pensa?
Sempre he pensat que dir el que penses té coses bones i una cosa dolenta. Les bones, és que ets sincer, directe i molt clar. La dolenta que la gent no entén que dir el que penses no és un defecte o un problema, tot el contrari és una gran virtut. Perquè demostra valentia, i com he dit abans sinceritat.
És per això i perquè considero que tots dos han treballat molt que no vull que cap dels dos marxi del Barça, malgrat el que diguin la majoria de mitjans.
Aquesta temporada que ha acabat fa un dies, uuufff, ja ho ha dit tothom, és històrica pel triplet de títols aconseguit pel Barça.
Els seguidors del Barça hem pogut cantar la famosa cançó que van popularitzar els del Crackòvia: Copa, Lliga i Champions!!!!!!!!!!!
El guionista del programa que va tenir la gran idea de versionar la cançó dels Queen amb aquesta tornada, és un crack, però també és un futuròleg, perquè el punyeter a sobre va encertar l’ordre d’obtenció dels títols.
Això sí, hi ha una cosa que m’emprenya molt. No ens han deixat gaudir prou d’aquest triplet. El Barça ha aconseguit una fita històrica i ha sigut com si passés una estrella fugaç, que la veus, la gaudeixes un segon i desapareix. Doncs amb el triplet tinc la mateixa sensació, l’hem viscut, l’hem gaudit i ..... ostres sembla que així desaparegut, la gent ja no en parla del triplet. La meva opinió és que la culpa de que la gent ja no parli del triplet i de que no el gaudim tot el que l’hauríem volgut gaudir és dels mitjans de comunicació.
Sí, dels mitjans de comunicació. I no és que estigui tirant pedres sobre la meva teulada, quan hi ha una cosa que no m’agrada ho dic, encara que sigui per criticar la professió. No havien passat ni set dies, ni una setmana, que tots els mitjans ja havien començat a desmembrar l’equip. Que si aquest no renova i se’n va, que si aquests altres no interessen i no seguiran, que si aquest li queda un any i se la de vendre o bé el canviem per aquest altre que té els mateixos anys i és igual de conflictiu. Que si aquest demana molt de renovació i malgrat que ha sigut decisiu en les dues Champions, no li pagarem més, perquè ni han de millors, etc, etc.
I ho diré ben clar, un d’aquests mitjans és RAC1, l’emissora que escolto durant tota la temporada per seguir l’actualitat blaugrana. Però aquests dies no vull ni sentir-los, perquè si volen carregar-se un jugador amb les seves crítiques, són capaços d’aconseguir-ho.
Començo ha estar una mica fart, cansat, disgustat, emprenyat, fins els ........ Per què sempre quan hi ha una cosa que funciona bé, per no dir que molt bé, l’acabem desmuntant i canviant? Per què l’ésser humà és així? Per què no ens quedem amb el que dóna fruits i bons resultats, i com a molt intentem complementar-ho amb alguna nova aportació de qualitat? Doncs no, sempre s’ha de tirar pel dret, per la bogeria total i canviar tot el que va bé.
Amb paraules clares. Que marxi Sylvinho, perquè acaba contracte després de 5 anys al club, puc entendre-ho. Que jugadors com Hleb, Gudjohnsen o Cáceres estiguin en venda, també puc entendre-ho. Però que es tingui en dubte la continuïtat d’Eto’o o Valdés és per fer-s’ho mirar.
Un jugador com Eto’o que fa la quantitat de gols que ha fet, que aconsegueix empatar la final de París i avançar l’equip a la final de Roma, no es mereix el tracte que està rebent. I tampoc em serveix d’excusa que la gent digui que és un mal company pel tema de Vilafranca. Si us plau, que va dir una veritat com un temple, que els problemes d’aquell equip tenien nom, Deco i Ronaldinho.
I l’altre jugador criticable, com no, Víctor Valdés. El Víctor Valdés és un gran porter, el millor del món?, no ho sé. Però que és bo, això si que ho crec. Valdés ens ha donat moltes coses, grans aturades que ens han portat ha aconseguir títols. Sinó que la gent faci memòria de les intervencions de la final de París, o les aturades a Drogba a semifinals d’aquest any. Però, és clar, ara ho entenc, aquest també és conflictiu o millor dit tampoc cau bé. Per què? No serà que també diu les coses com les pensa?
Sempre he pensat que dir el que penses té coses bones i una cosa dolenta. Les bones, és que ets sincer, directe i molt clar. La dolenta que la gent no entén que dir el que penses no és un defecte o un problema, tot el contrari és una gran virtut. Perquè demostra valentia, i com he dit abans sinceritat.
És per això i perquè considero que tots dos han treballat molt que no vull que cap dels dos marxi del Barça, malgrat el que diguin la majoria de mitjans.
