Precaució, molta precaució

Ahir Leo Messi va notar unes molèsties.
Avui ha sortit a exercitar-se una miqueta, suau, molt suau l’entrenament. Algun somriure amb els companys, algun toc de pilota, algun estirament, però en definitiva una sessió relaxada i amb poca intensitat.
Tothom diu des d’ahir que Leo Messi no jugarà ni demà contra el Getafe, ni dimecres contra l’Sporting de Portugal.
Però Guardiola no ho ha dit pas que no jugui Messi. Guardiola ens deixa amb el dubte, perquè fins demà al migdia no donarà la convocatòria. Pot ser que jugui com pot ser que no jugui.
Jo personalment crec que no jugarà, perquè si te unes molèsties el millor que pot fer és descansar i estar a punt pels propers partits. Que precisament ara és quan venen els partits forts.
Crec que Guardiola està demostrant cada dia que passa que sap fer bé les coses, i ho demostra amb fets, amb paraules i amb explicacions molt ben argumentades. I això fa que sigui cada dia més respectat, que la gent se’l cregui, en definitiva que ens comencem a creure el seu projecte i les seves formes.
Cada dia que passa vaig confiant una mica més amb en Pep. I que consti, ho reconec, que jo vaig ser dels que era molt desconfiat en que fos el millor entrenador pel Barça, pel poc temps que porta com a entrenador.
Però mica en mica aquest jove entrenador del Barça em fa canviar, això probablement sigui bo.

L’Europa fa patir la graderia

Aquest matí he anat de rodatge.
L’esport, el futbol.
La categoria, Tercera divisió.
L’hora, a les dotze.
El lloc, el Nou Sardenya.
El partit, Europa vs Premià.
Després del rodatge estava esgotat, físicament i mentalment. La veritat és que els dos equips han acabat molt cansats, però jo també, i crec que la majoria dels espectadors també.
L’inici per l’Europa ha estat horrorós. En 18 minuts de joc els escapulats ja perdien per 0 a 3. Increïble, dos gols de Bakary i un de Gascón provocava la indignació de la graderia del Nou Sardenya.
Quan tothom, o gairebé tothom, pensava que l’Europa tornaria a perdre un altre partit, l’entrenador José Ángel Valero i els seus jugadors no pensaven el mateix i tenien la confiança de poder com a mínim empatar el partit. I de mica en mica aquesta confiança ha anat creixent poc a poc i com si fos un màquina piconadora, l’Europa s’ha fet l’amo del partit.
Tot a començat en el minut 27 de la primera part, després d’un còrner, Amantini feia el primer.
A cinc minuts del descans el Premià es quedava amb deu homes per una absurda segona targeta groga de Molina. Amb l’1 a 3 s’arribava al descans i Valero ha tingut 15 minuts per preparar la remuntada amb els seus jugadors.
L’Europa ha iniciat la segona part amb tranquil·litat però amb les idees molt més clares que a la primera. Poc a poc s’apropava a la porteria de Suriñach i en el minut 59 feia el segon gol, gràcies a un xut enverinat de Ramon Suàrez. En aquests moments els de Gràcia creien encara més en la remuntada. I quatre minuts més tard, al 63, Àngel feia l’empat a 3. Llavors Valero forçava als seus per buscar la victòria i feia escalfar als jugadors de la banqueta.
Quan quedaven 15 minuts pel final del partit Valero ha anat a per totes, i treia l’artilleria amb un triple canvi. En el moment just que els tres jugadors es preparaven per entrar ha arribat el definitiu 4 a 3, obra d’Òscar García.
Després de la remuntada i amb el xiulet de l’àrbitre assenyalant el final del partit, el Nou Sardenya ha esclatat d’alegria i algun que altre s’ha tret un pes de sobre.

El vídeo amb el resum el podreu trobar a la web de Barcelona Televisió en l'Infonit del diumenge 9 de novembre de 2008 o bé a la següent adreça:

Musical del partit Europa - 4 Premià - 3

Bé això és tot fins aviat.

Jo flipo!!!!!!

Recordeu el partit del Bernabeu, en el que Ronaldinho feia dos gols a Casillas i el porter del Madrid acabava dient, “Yo flipo”?

Doncs jo, després del partit d’avui del Barça contra el Valladolid, dic el mateix que Casillas.

JO FLIPO!!!!!!!!

Jo flipo amb aquest Barça, és impressionat. Com juguen els jugadors de Pep Guardiola. Sis gols, sis fantàstics gols que ha rebut el jove Sergio Asenjo, i 4 els ha fet el millor davanter del món, Samuel Eto’o.

Deia Guardiola l’altre dia en roda de premsa, que no sempre es podia guanyar amb golejades. Que algun dia es perdria. Que el partit del Basilea era un toc d’atenció.

El Pep diu això i és el que ha de fer. Avui, després del partit en roda de premsa, ho ha tornat a dir. I sí, Pep, no deixis de dir-ho perquè provablement tens raó.

Però jo no vull deixar de gaudir i d’il·lusionar-me amb aquest futbol i amb aquest equip.

Crec que aquest Barça pot fer història. Aquest Barça pot donar moltes alegries. I espero que això no sigui un miratge. I és cert algun dia o altre es perdrà un partit, però també crec que en seran pocs el partits perduts aquest any.

Deixant de banda el futbol també vull parlar de waterpolo. Perquè aquestes dues paraules de “Jo flipo”, puc dir-les amb un club de Barcelona que està fent història en aquest esport. Es tracta del Club Natació Atlètic Barceloneta que avui davant del Real Canoe ha aconseguit una nova victòria. Però aquesta ha estat especial, molt especial. El Barceloneta porta 100 partits sense perdre. Del darrer partit perdut en fa més de tres anys, va ser el 6 de novembre de 2005 a domicili per 14 a 16 i contra el CN Barcelona.

El més fort és que d’aquests 100 partits, 99 són victòries i 1 empat. L’empat va ser precisament contra el CN Barcelona, un empat a 11 gols que es va produir la temporada passada el 17 de novembre de 2007. Par tant, des d’aquí vull felicitar el Club Natació Atlètic Barceloneta per la feina que estan fent.

De nou a la feina

Bé després de 37 dies de festa, un mes i uns dies, ja toca tornar a la rutina de la feina.
Des del 29 de setembre que va ser el darrer dia de feina un servidor ha estat de vacances.
Temps per descansar, reflexionar i fins hi tot, temps per obrir aquest bloc.
Dilluns passat vaig tornar a treballar, però clar el dilluns és l'ultim dia del meu torn. I sí, vaig anar a la tele a treballar, però després de la meva jornada, ostres de nou festa perquè no tornava fins divendres, o sigui demà.
Per tant ara si que va de debò. Demà divendres 7 de novembre tornem a la rutina del cap de setmana esportiu a la tele. Quines ganes!!! Doncs es cert moltes ganes. Segurament molta gent no vol tornar a la feina però jo si. Sóc així m'agrada la meva feina.
Doncs bé fins el proper escrit, on us explicaré tot el que haure fet aquest cap de setmana a la feina. Quins esports haure de seguir?. Demà sabre si vaig al Barça - Valladolid, si és així ja us ho explicaré.
Apa fins aviat.