Ahir es va jugar el Catalunya – Colòmbia, molt bé.
El resultat del partit, 2 a 1 a favor de Catalunya, molt bé.
Van marcar Bojan Krkic i Joan Verdú, molt bé.
Va ser el darrer partit de Pere Gratacós com a seleccionador, molt bé.
L’estadi del Camp Nou de més de 98.000 espectadors va tenir una entrada de 29.300 persones, lamentable.
La situació de les seleccions catalanes és lamentable.
Estic fart de la situació de les seleccions catalanes, necessitem que siguin oficials, ja, i punt.
Cada 28 de desembre la mateixa història, en el cas del futbol, jo estic cansat. Fa anys anava a veure els partits de la selecció al Camp Nou, a Montjuïc, però des de fa un temps ja no en tinc ganes.
Tinc la necessitat de que els partits de la nostra selecció de futbol i en general la de qualsevol esport, siguin oficials.
Necessito tenir les emocions que tinc amb el meu club, també amb la meva selecció.
Vull emocionar-me, vull cridar, vull patir, encara que no sigui políticament correcte vull insultar en català a l’àrbitre o al rival, vull onejar la senyera o la bufanda de la selecció, vull anar pel món amb la samarreta de la meva selecció, vull en definitiva que la meva selecció, la catalana sigui reconeguda.
Tampoc crec que demani massa, tampoc crec que sigui tan difícil d’entendre el que vull, i no tant sols ho vull jo, sinó que moltes més persones, que molts d’ells estan com jo, que estan perdent la il·lusió poc a poc.
Per sort la propera tardor començarem a jugar una petita competició no oficial, el Torneig de les Nacions, un torneig inclòs en dates FIFA i organitzat per la Federació Catalana. Probablement es disputarà del 10 al 14 d’octubre o bé del 14 al 18 de novembre dates fixades per la FIFA per partits oficials de les seleccions. Sembla que la Federació Catalana de Futbol està fent feina, encara que jo crec que podria fer-ne molta més de la que fa.
Esperem que aquest torneig ens animi una mica mentre esperem la ofici
